“El sol brilla diferent quan és estiu.”

-       I no el trobes a faltar?

La pitjor pregunta. Milions de qüestions disponibles que podries usar i esculls la pitjor. Si el trobo a faltar...

T’han donat alguna vegada un cop d’aquests tan forts que et deixen sense alè? Doncs així em sento jo. Em dóna la sensació que em falta l’aire, que tot l’oxigen que s’emporta el vent és insuficient.

Coneixes l’alegria que experimentes quan trobes alguna tonteria, un record important per tu, que ja donaves per perduda? Doncs així em sentí jo la primera vegada que em va besar. No vaig trobar papallones a l’estómac ni van volar ocells al nostre voltant, però sí que les mans em tremolaven i el cor em bategava a contratemps.

Saps de què et parlo quan nombro l’adrenalina que crema la sang? Doncs així em sentí jo quan ell m’agafà la mà per primer cop. Ni vaig pensar que ho faria, però va fer-ho. I sí, l’adrenalina va cremar-me la sang, però també vaig sentir por, molta por. Por per si marxava un dia i no tornava. Por per si deixava de necessitar les meves abraçades. Por per si repudiava els meus petons. Por per perdre’l.

I tu, com em veus? Somric i semblo feliç. Ric i faig bromes. El que no pot veure ningú és que el somriure me’l dibuixo cada matí abans de sortir i el sostinc amb xinxetes per què no caigui. El que no pot veure ningú és que el meu món, anteriorment perfecte, s’enfonsa i jo he perdut la capacitat de construir murs. El que no pot veure ningú és que es va acabar convertint en el meu “tot” i ara que ha marxat m’he quedat sense res.

Amb el temps vaig comprendre que no hi havia res que m’omplís més que veure’l feliç a ell.

Quan passes per buits així el primer acte és intentar solucionar-ho. Els records no s’esborren tan fàcilment, oi? Doncs ho intentes. Després plores. I plores fins que arriba el moment d’adonar-se que allò no està bé, que res ho està. És, llavors, quan surts al carrer amb el somriure posat encara que estiguis trist o enrabiat. L’únic que vols és que els amics no et pregunten el motiu d’aquella llàgrima que s’escapa sense voler. Al cap i a la fi, tothom sap que el sol brilla diferent quan és estiu.

-    No, no gaire...